22-02-2017

Construcciones efímeras - Exposición conjunta con J.L. Tercero - Sala Fort Pienc, Barcelona

 

Postal expo Construcciones efímeras

 

“Construcciones efímeras”
Mostra conjunta de Nathalie Rey i J.L. Tercero
Del 3 al 30 de març de 2017
Centre Cívic Fort Pienc
Inauguració: 2 de març a les 19.30 h.
Horari visita exposició: De dilluns a divendres de 10 a 21 h
Entrada lliure


El títol d’aquesta nova exposició conjunta dels artistes Nathalie Rey (París, 1976) i J. L. Tercero (Barcelona, 1967) podria portar a una certa confusió des del moment que  remet a continguts relacionats amb l’arquitectura. No obstant això, no els resulta del tot aliè  -Nathalie Rey entre d’altres titulacionsés llicenciada en arquitectura, J.L. Tercero en B.B.A.A. i un gran amant d’aquesta. Però no es tracta de projectes, esbossos, dibuixos, fotografies o maquetes d’un tipus d’arquitectura que compleix una funció concreta i temporal. Ni tan sols de l’ús de materials d’escassa qualitat per la seva poca durabilitat i tan usats en l’arquitectura efímera.

És a l’essència dels motius que formen part d’una obra-arquitectura entre mental, sentimental i emotiva a la que fan referència amb aquesta mostra: escultures, pintures, dibuixos, gravats, instal·lacions i fotografies conformen aquesta exposició que intenta per una banda ser un homenatge a aquells elements si bé construïts per l’home que ja formen part del paisatge rural i natural i per l’altra, la denúncia a una acumulació de materials de rebuig perillosos que no n’haurien de formar part i que la societat assumeix com a inevitable i com a preu a pagar pel progrés i la industrialització. Tot amb grans dosis de sensibilitat i fins i tot d’humor i com a veritable exercici d’introspecció i d’estil.

                                                                                                                                                                   

Allò efímer entre la ciutat i la natura.

Nathalie Rey presenta per una banda una instal·lació d’escultures en forma de columnes de diàmetres i mides variables i amb materials tan diversos, com guix, pedra, fusta, metall, ciment, parafina, etc., amb  incrustacions d’altres petits elements que formen part del temps i la geografia (fòssils/estrats). Columnes formades amb cilindres d’idèntic diàmetre però diferents gruixos tal com autèntiques “cates” de mostres de terreny estretes amb un penetròmetre. A voltes amb l’arquitectura: columnes que bé podrien anar cap amunt -tot i no haver d’aguantar capitell ni formar part de cap estructura- o fer referència al sòl sobre el qual es sustenten. Efímeres i subtils.

Per altra banda, presenta uns delicadíssims dibuixos en grafit que sempre expliquen la història real d’una catàstrofe natural o com a conseqüència d’alguna guerra però que ens ho fa empassar amb l’anècdota sensible i poètica d’una nova incrustació:  alguns dels seus entranyables “ninots de peluix” que per si mateixos conformen una de les altres temàtiques recurrents en ella.  O bé amb “l’aparició” entre fum, pols o boira de les mateixes columnes, però aquesta vegada dibuixades amb gran detall i una extraordinària sensibilitat.

Dibuixos metòdics en l’execució, en l’ús magistral del grafit amb la delicada representació amb pintura acrílica dels “ninots de peluix” que en la seva significació i referència a la infantesa -també la de la mateixa artista-, edulcoren una temàtica tràgica i devastadora.

J.L. Tercero  presenta algunes de les seves pintures a l’oli damunt tela de gran format i en blanc i negre sobre la temàtica de murs de pedra seca. Elements “descoberts” a la terra dels seus avantpassats, la Manxa i que no per resultar aparentment inútils amb una visió actual deixen de representar símbols, icones d’un passat no massa llunyà respecte els usos que de les pedres i el terreny, feien els seus antics habitants. Petites construccions en forma de murs rectes o lleugerament corbats com a protecció del vent i del fred tant pels antics camperols de la zona, els caçadors i pels animals que utilitzaven per conrear la terra. Construïts amb les mateixes pedres que podien extreure amb l’arada per facilitar les tasques agrícoles -que s’amuntegaven en diferents formes- i que a la vegada servien per construir les seves humils cases a les aldees.

També presenta -per primera vegada a la seva trajectòria expositiva- dibuixos en grafit de diferents dureses, algun gravat a linòleum i sis fotografies analògiques en blanc i negre i paper setinat, sobre idèntica temàtica, si bé amb l’aparició del dibuix d’alguna construcció com a protecció de pous d’aigua o vedrunes i fites de delimitació de parcel·les. O senzillament alguna acumulació intencionada de pedres. Elements que en molts casos formen part del paisatge rural no tan sols d’aquella regió sinó de qualsevol altra en procés de degradació i abandonament. Homenatge a aquests elements oblidats, plens d’història i també de poesia i a meitat de camí entre escultures, tòtems, restes arqueològiques i autèntiques construccions efímeres.

 

“Construcciones efímeres” és una exposició coral que fa un recorregut per diferents àmbits de creació plàstica encara molt vigents al panorama artístic actual, amb el nexe d’unió de les acumulacions de materials pobres i de rebuig en forma de construccions temporals tractats amb la sensibilitat i el respecte que mereixen tant els motius com la mateixa pràctica artística. Una mostra tan clara i directa en la forma i el contingut com plena de subtileses i missatges ocults.